Què és valuós per a mi?

4. La laboriositat

No fer brot és el desig de molts, sí,

però no és pas el meu.

El temps passa i no torna;

per això no el vull perdre, ni malgastar.

Si ens sentíssim una mica més administradors i no tan propietaris del nostre patrimoni personal —sobretot possibilitats, saber, enginy, temps, energia, capacitats, experiències, carismes, dons personals...— i de tot plegat al nostre voltant, segurament valoraríem més la laboriositat, la diligència, que ens pot transformar el present buit en una estona plena, ben aprofitada i satisfactòria en tots sentits.

Lluny de l'agitació i l'ansietat, la laboriositat creativa no és pas el desfici de no saber parar, sinó la dedicació constant a alguna cosa interessant, de profit, tasca de possibilitats pràcticament il·limitades, que sense cap mena de dubte beneficia els altres i, sobretot, un mateix.

Aquest esperit i tarannà emprenedor, aplicat, constant i infatigable, barra el pas a l'ensopiment, escombra la somnolència interior, la indolència i aquest desig criminal tan estès de matar l'estona. La laboriositat no està pas renyida amb el descans —quan llegeixo, dibuixo, reflexiono, escric, medito, cuso, contemplo i un etcètera inacabable—, sinó amb l'engorroniment, aquesta plaga que fa de cadascú un succedani d'ell mateix. Si un dia al món només hi hagués engorronits ja hauríem begut oli.