Què és valuós per a mi?

3. La senzillesa

Allà on hi ha autèntica senzillesa,

tota la resta hi sobra:

faramalla, artifici, ampul·lositat, barroquisme...

La característica que millor expressa la nostra condició humana és precisament aquesta: la senzillesa. Per això tota persona madura —i no em refereixo a l'edat, sinó a la saviesa interior— és senzilla. No en trobareu mai cap de pomposa, de postissa ni d'estirada o de fatxenda. Tot això és una mica «desafinat» i, en canvi, la senzillesa es manté a to, sempre afinada, neta i cristal·lina.

El procés natural de creixement d'una persona sana i profunda va sens dubte cap a la senzillesa i, si hi arriba, ja no se'n mou. Per això, tant en la seva parla, com en la seva forma de vestir, d'expansionar-se, de celebrar..., hi brilla sempre la senzillesa, la simplicitat. En aquest procés de creixement i de construcció, reduïm més que no ampliem, perquè més aviat ens sobren coses que no pas ens en falten... Entre altres, ens sobra amor propi, aquella susceptibilitat que ens fa saltar a la primera; recels i desconfiances; pors i prejudicis; urc i arrogància...

Si és així, doncs, si la senzillesa és la nostra condició natural i tenim encara moltes «males herbes» que ens l'ofeguen, no caldrà pas que anem gaire lluny per a cultivar-la, perquè la portem posada, a dintre. Només caldrà que l'anem alliberant de tota faramalla.