Què és valuós per a mi?

2. La gratuïtat

La majoria de les coses importants en la vida,

contra el que pensen molts,

són gratuïtes.

Un bon exemple? La mateixa vida.

Abans de néixer, ningú no ha fet oposicions, ni concurs de mèrits, ni ha presentat cap certificat de capacitats, ni tan sols una declaració de bones intencions... I tots hem vingut a la vida com una inversió a fons perdut. No hi ha res més gran que el regal de la vida, que n'arrossega molts altres, en un enfilall esplèndid com el que fan les cireres... Per a tots és el primer regal, des del qual accedirem a molts més dons, una munió incomptable.

Aquest fet —que a mi em sembla que tenim massa poc reflexionat i meditat— ens ensenya que no hi ha do que no sigui gratuït i també immerescut. I, alhora, ens dona la pauta per a la nostra acció: si tot ho hem rebut gratuïtament, és així com ho hem d'oferir i aportar, gratuïtament.

En un món tan mancat de generositat i de senzillesa com el nostre, hem de recordar sovint que la condició natural de tot no és el preu, sinó la gratuïtat. Per això, si estem sans i bons, sobretot psíquicament, ens trobem tan bé quan podem ser útils als altres, fent un favor, un servei, una aportació a la nostra mesura. No ho heu experimentat mai? Si estem en el nostre centre, sentim clarament que la nostra aportació «raja» dins nostre com si d'una font inestroncable es tractés. D'aquí ve l'alegria que sentim. El qui col·labora rondinant, sense gust, amb desgana o com per obligació, encara no s'ha descobert a si mateix com a persona humana, ja que la persona humana és per naturalesa creadora. Sí? Jo? Doncs sí, jo, que soc una persona corrent, puc fer que hi hagi més harmonia dintre meu i al meu voltant, més profunditat, més sentit positiu... Puc animar, engrescar, encoratjar, consolar, desvetllar... Només em cal treure'm la cotilla de la rutina i despertar-me. Ser creador és una possibilitat magnífica i gratuïta, tant per a rebre-la com per a donar-la.