El delicte d'estupidesa

Quan un home depravat s'aprofita d'una noia

generalment va a parar a la presó,

on potser trobarà la soledat,

la quietud i l'estona

per a reflexionar tant com fins ara

havia evitat de fer, i una mica més i tot. 

El que em meravella és que amb variacions ínfimes, en aquesta mena de fets, que per desgràcia no són escadussers, hi ha sempre un modus operandi que es va repetint fins a la sacietat i encara hi ha noies —perdó, que anava a dir idiotes— que fan el joc al primer paio viciós que se'ls planta al davant.

Gairebé sempre aquests fets passen de matinada i comencen en un local d'oci nocturn —com ara una discoteca, un club, una sala de festes, etc.—, on les copes van que volen, és a dir, que el poc o molt senderi que pot tenir cadascú ja està emboirat i enterbolit —molt, poc o una mica, que sempre és massa—. M'hi jugo un peixet de colors que a qualsevol hora del dia, en un entorn de persones realment interessants i bevent aigua de l'aixeta o prenent un cafetó, coses aberrants d'aquestes no passen.

Em faig creus que encara hi hagi cap filla d'Eva que s'acosti a un bandarra d'aquests, que, tot sigui dit de pas, es veu d'una hora lluny que ho és, per més que vagi molt perfumat i ben vestit. Em sembla que, a més del delicte d'agressió, abús o violació comès pel brètol de torn, segons correspongui, que ha de ser castigat sense contemplacions, també hi ha un clar delicte d'estupidesa de moltes noietes, que, només que fossin una mica conscients de la seva dignitat, es mantindrien a quilòmetres de distància de tota aquesta gentussa. ¿A vosaltres se us acudiria de fer estiraments i acrobàcies just al caire d'un cingle?