Elogi de la generositat 

En una societat de garrepes com la nostra,

la generositat brilla com una llum clara

i s'ofereix com un fruit gustós

i ben assaonat.

La vida ens ha estat donada i la mereixem donant-la. Tot i la garreperia regnant, hem de reconèixer que la generositat està a l'origen de tot. Tots hem entrat en la història per la generositat de dues persones o, en el pitjor dels casos, d'una sola persona. Pot ser un bon exercici rescatar moments de les diferents etapes de la nostra vida i reconèixer i agrair tota la paciència, l'estimació, la dedicació i la companyia que hem rebut generosament de pares, avis, mestres, monitors i un llarguíssim etcètera.

D'aquí neix normalment la nostra capacitat de ser generosos. Primer potser és una generositat més o menys inconscient, però després, a mesura que es va consolidant, anem sent despresos per convicció: ¿on podríem trobar el goig vibrant que ens dona la generositat? Hi ha gent infeliç que encara creu que el qui és generós hi perd. Desventurats... En tots els àmbits, en la generositat és on ens descobrim creadors i ens hi sentim, amb tota la raó del món.

Viure amb generositat és viure a pler. És com quan fem exercici físic: tot el cos funciona bé, respirem a fons, la sang circula, ens sentim vius, elàstics i en plena forma. Perquè la generositat és un gran dinamisme que ens fa gaudir, a nosaltres i als altres. No negaré pas que beneficia molt els qui en reben els fruits, però encara beneficia més, molt més, el qui dona. El dia que els garrepes provessin de practicar-ho, deixarien de ser-ho en un tancar i obrir d'ulls.