Jo rebutjo

Intentar viure a fons passa necessàriament per atrevir-se a sortir de la pròpia zona de confort i encarar la realitat sense fer l'orni. En la vida faríem bé d'aplaudir moltes coses i també de rebutjar-ne moltes altres enèrgicament.

Jo faig la meva llista i convido cadascú a fer la seva, ben convençuda que "la veritat ens fa lliures". Avui és un bon dia per a fer-ho.

Jo rebutjo la mentida sota les seves mil formes: intoxicació, calúmnia, mitges veritats, desinformació interessada, difusió de rumors sense fonament, autoengany, tergiversació sistemàtica, mandra de plantejar-se l'origen de les coses, de buscar bones fonts, de contrastar informacions...

Jo rebutjo la violència, sobretot la de guant blanc, que amenaça, oprimeix, espanta, humilia, conculca els drets de qui li convé, criminalitza, utilitza el poder per a emmordassar la dissidència, trepitja el qui gosa protestar, i encara fa l'ofès. La del desesperat, la puc comprendre, perquè és humana ("Qui perd el seu perd el seny", diu la dita); però aquesta la rebutjo de ple.

Jo rebutjo la hipocresia, una mentida encara més llefiscosa que les de curs normal: voler ser vist com una cosa sent-ne una altra bastant pitjor, fer propaganda per emblanquir conductes impresentables, manipular-ho tot perquè la culpa sempre sigui de l'altre...