La solidaritat, tasca de tots

Per a ser solidari no es necessita tenir cap creença religiosa, només fer servir una mica el cap: és un deure de justícia per a tots, no solament per als creients, perquè si jo tinc què dur-me a la boca, n'hi ha molts que no tenen res.

La desigualtat és, potser, el problema més gran que veiem en el món, si ens atrevim a obrir els ulls ben oberts: uns tenen de tot fins al punt que els fa mal en molts sentits i altres no tenen ni el més imprescindible. Hem de compartir. Si jo formés part del grup dels qui no tenen res, veuria ben clar que compartir és de justícia. I urgent! Per tant, no s'hi val a mirar a una altra banda.

Ben sincerament crec que no podem considerar que vivim de debò si no ens plantegem la solidaritat com un deure i, doncs, com una partida més entre les despeses previstes.

Cadascú s'ha de plantejar la proporció, les maneres, els destinataris..., de la pròpia solidaritat: conec una família que destinava a la solidaritat i al lleure la mateixa quantitat; hi ha qui prefereix apadrinar persones amb necessitats concretes i qui s'estima més donar suport a una entitat... El que és important és ser solidari.