Ser renovats

Al cor de la primavera, la festa cristiana de la Pasqua pot ensenyar un munt de coses a tothom, tingui la fe que tingui, la més important, sens dubte, la mateixa renovació regalada. Davant aquest regalàs brolla la joia, l'agraïment i també una esperança a prova de bomba.


El gran ensenyament d'aquesta festa preciosa és que no em renovo jo: sóc renovat o renovada, refet o refeta de soca-rel, passo de mort a vida per obra i gràcia d'un altre que m'estima i em vol bé. Renovació rebuda, regalada... Experiència rara, avui que tothom vol protagonisme i lluïment: "fer-se a si mateix" i no haver d'agrair res a ningú. 

Experimentar la recepció d'un regal així trastoca moltes coses: el que semblava passivitat màxima se'm converteix en resposta radicalment activa en un agraïment ple d'alegria i d'una esperança que cap núvol negre no em podrà ja enfosquir.

Per a la cadira de pensar de cadascú: Em costa, la manca de protagonisme? Jo també em vull fer a mi mateix i no haver d'agrair res a ningú? ¿Sé estar content/a, encara que no tot vagi com m'agradaria?  Sé agrair de cor? Sóc persona d'esperança?, o em quedo potser en un optimisme epidèrmic?

Si me'n pot ensenyar, de coses, la festa de la Pasqua...!