Fer muntanya:
una escola de vida (1)
Tot esport ensenya a viure, però d'una manera molt especial ho podem dir de la muntanya. De fet, la vida s'assembla molt a una travessia: hi ha moments de tot, el paisatge, el temps que fa i les meves forces són canviants.
Això és el que primer he d'acceptar: no cada dia estic al cent per cent de forces, encara que hagi fet un bon entrenament i em trobi bé. No som màquines i, tot i cuidar-nos, no sempre podem rendir al màxim.
Fent camí per la muntanya trobem trossos de tot: pujades costerudes que fan esbufegar, trams planers i de bon passar, baixades per camins esbaldregats i pedregosos que ens trenquen les cames... I amb el temps passa igual: de vegades ens acompanya un bon sol i l'itinerari és agradable; en canvi, quan plou o quan fa molt vent o molt de fred tot es complica i la jornada pot arribar a ser molt dura.
Una travessia s'assembla molt al que és la vida: les diferents etapes es van succeint sense aturar-se, tant les més dificultoses com les més idíl·liques. La gràcia està no tant en l'objectiu, com en el mateix camí i en la manera com caminem.
Això és el que primer he d'acceptar: no cada dia estic al cent per cent de forces, encara que hagi fet un bon entrenament i em trobi bé. No som màquines i, tot i cuidar-nos, no sempre podem rendir al màxim.
Fent camí per la muntanya trobem trossos de tot: pujades costerudes que fan esbufegar, trams planers i de bon passar, baixades per camins esbaldregats i pedregosos que ens trenquen les cames... I amb el temps passa igual: de vegades ens acompanya un bon sol i l'itinerari és agradable; en canvi, quan plou o quan fa molt vent o molt de fred tot es complica i la jornada pot arribar a ser molt dura.
Una travessia s'assembla molt al que és la vida: les diferents etapes es van succeint sense aturar-se, tant les més dificultoses com les més idíl·liques. La gràcia està no tant en l'objectiu, com en el mateix camí i en la manera com caminem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada