Fer muntanya:
una escola de vida (2)

Quan vull fer una travessia m'he de preparar bé. Abans de pensar en les coses que necessitaré, m'he de preparar jo: les meves motivacions i la forma física, perquè, com en la vida, hi ha moltes coses que no es poden improvisar.

Jo diria que, per norma, sempre hauríem de procurar estar en forma: mantenir un pes adequat, alimentar-nos frugalment (menjar per viure; no viure per menjar), caminar cada dia tant com puguem... I fer-ho perquè és millor, molt millor, viure així que d'una manera escarxofada.

Però això vol dir espolsar-se l'engorroniment, deixar de considerar la comoditat com un bé inqüestionable, superar l'aversió perpètua de cansar-se físicament..., i moure's (moure's per fora és un gran entrenament per a moure's per dins, per a afrontar els canvis i les millores interiors que la mateixa vida ens reclama).

L'experiència ens ensenya que no hi ha ningú que es faci jove; ben al revés: tots ens fem grans. Si observo al meu voltant els qui són més grans que jo, veig un sobrepès molt generalitzat, que, amb el pas del temps, empitjorarà de mala manera els problemes de mobilitat que puguem tenir. Cuidem-nos, doncs, ara que encara hi som a temps.