Cultivar-nos

Si viure de debò passa per explorar, conèixer i cultivar l'esfera espiritual, el mateix podem dir de totes les altres: cos, cor i cap. I cal fer-ho harmònicament, és a dir, procurar no ser un cervell amb sabates, ni un cor sense cap, ni un cos sense esperit.

Cultivo el meu cap no quan li deixo donar voltes i més voltes a qualsevol assumpte, sinó quan el connecto fortament amb el cos, el cor i l'esperit. Quan vaig coneixent els molts programes que té (com la rentadora) i els faig servir amb senderi, quan l'alimento amb l'observació, la lectura, la conversa..., quan sé també deixar-lo descansar (cantant, rient, passejant...).

Igualment amb el cor: el cultivo posant intensitat en tot el que faig, sentint, recordant i agraint les moltes coses bones que rebo cada dia i, sobretot, agermanant-lo molt amb el cap. Si el cor i el cap són bons amics, l'harmonia està assegurada.

I també amb el cos. Cultivar el cos és alimentar-lo i fer-lo treballar i descansar adequadament. Us hi heu fixat? Menjar massa, moure's poc i evitar el cansament físic per sistema no porta pas a estar en forma, sinó a acabar malament. Cultivo el cos quan el connecto fortament amb cap, cor i esperit, quan procuro tenir bones postures, mantenir l'elasticitat, caminar. Si em canso físicament dormiré més bé, no estaré per cabòries i em faré més resistent.