Elogi de la naturalitat

A mesura que avancem pel camí de la vida anem aprenent cada vegada més a ser tal com som, a existir i a funcionar amb naturalitat. En aquesta actitud hi trobem molts ingredients saludables: llibertat, equilibri, sinceritat, confiança...


Quan som a prop de persones que obren amb naturalitat ens sentim bé, còmodes, sense pressions ni exigències de cap mena. La manca d'artifici ens fa sentir amples i ens permet mostrar-nos espontàniament com som, també nosaltres, sense témer res (ni desentonar, ni semblar menys que ningú, ni jugar-nos l'estima dels altres...).

Podríem dir que la naturalitat només pot créixer en un ecosistema sa: ple de respecte, net d'imposicions i de competitivitat, lliure, en què ningú no se senti obligat a demostrar res per a ser i sentir-se acceptat...

Crear, potenciar i eixamplar espais així, on tothom es pugui sentir ample i bé, deu ser missió de tots. No sembla una missió gaire impactant, però tant de bo que, quan ja no hi siguem, algú pugui dir en veritat: "Al seu costat s'hi estava bé".