El món interior

No tot allò que som es veu per fora. Quan ens mirem al mirall només hi veiem la nostra part física i material, però som molt més que allò que es pot veure, tocar i pesar. El que penso, sento, estimo..., allò que em mou i m'omple també soc jo.

Dins nostre hi ha un espai enorme sense mapes: el món interior. Tots som cos, però també cap, cor i esperit. Quan oblido, desconnecto o deixo de cultivar una d'aquestes esferes, d'alguna manera, és com si em mutilés. Quina llàstima! Totes les esferes van entrellaçades i l'actitud que tingui amb una afecta totes les altres.

Fixem-nos ara en l'esfera espiritual. El primer que potser ens cal és explorar aquest gran espai. No em puc ajudar del Google, ni de cap manual. He d'explorar jo en persona, experimentar, percebre, sentir... Recordar i assaborir l'experiència, i tornar-hi, tornar-hi i tornar-hi. El cap m'ajuda, i també el cor, que, de fet, són portes d'entrada a l'esperit.

És l'espai on trobaré el sentit d'allò que soc i faig, i on aniré aprenent a saber-me i acceptar-me tal com soc: una persona limitada i plena de possibilitats... El que no pot ser de cap manera és que no hi entri mai, que en mi l'esfera espiritual sigui un espai deshabitat i inhòspit. Això seria tan absurd com tenir una gran mansió i viure a la caseta del gos.