Desaprofitar

Quan aprenem mínimament a viure, malgrat totes les pegues del món, ja no ens passa més pel cap desaprofitar res: ni coses materials aprofitables ni qualsevol ocasió de créixer o d'aprendre, perquè sabem que fer-ho és deixar de viure.

La rutina i la superficialitat, que afavoreixen tant la inconsciència, ens duen a desconnectar del moment present, aquest minúscul espai on hi ha la realitat. I fora d'aquí no hi ha res. Només fantasies, expectatives, il·lusions... És a dir, res.

Quan miro enrere, el que més em dol és haver desaprofitat temps, oportunitats, bones ocasions... No en sabia més. Que jo sàpiga, ningú no pot tornar enrere. Però tots podem aprendre dels errors i aplicar al present tot el que n'hem après.

De fet, el camí de creixement de tots és això: encertar-la unes vegades i espifiar-la algunes altres. La qüestió és aprendre tant dels encerts com de les pífies i, sobretot, aplicar allò après aquí, avui, ara.