Aprofitar

Aprofitar no és cosa de pobres, sinó d'assenyats i d'intel·ligents. Si una cosa encara fa servei, no té cap sentit que me'n desfaci; és més lògic que l'aprofiti i me'n beneficiï una mica més. Un bon eslògan publicitari podria ser: "Els llestos escuren!".


Sí, senyor. Perquè aprofitar serà molt sovint escurar. Ja em direu si té gaire sentit posar-se una bona cullerada de sucre al cafè..., i deixar-la després al fons de la tasseta!, o bé amanir-se abundosament el plat de verdura..., i deixar tot el bé de Déu d'oli al plat. No estic parlant de protocols, normes aristocràtiques ni altres ruqueries per l'estil; estic parlant d'una actitud de vida que, si encara no tenim, faríem bé d'incorporar al nostre estil personal.

I què me'n dieu de llençar el pot de crema, de sabó, o el tub de pasta de les dents sense escurar? Doncs això que dèiem: "Els llestos escuren!". I tanquen l'aixeta si no cal més aigua, i apaguen el llum quan ja no es necessita... 

Altres vegades aprofitar serà reparar, o transformar, fent servir tota mena d'eines que molts havien retirat abans d'hora: fil i agulla, pinzells i pintura, claus i un martell... Aprofitar és inventar: nous usos, noves formes, perquè tot doni el màxim benefici. I no ho oblidem: inventar, crear, confeccionar és creatiu, divertidíssim i molt interessant.