Elogi de la simplificació

Simplificar, que n'arriba a ser, d'alliberador! De fet és trobar la bona manera de viure: per què fer complicat el que és ben senzill? Amb el temps se'ns "enganxen" coses: fòtils que no ens atrevim a llençar, objectes que s'han convertit en tòtems...

També tenim una altra mena d'andròmines interiors que van formant un pòsit llefiscós dintre nostre, un pòsit que ens pren lleugeresa i ens impedeix de moure'ns amb llibertat: es pot tractar de criteris heretats que no gosem ni qüestionar, necessitats innecessàries, tradicions intocables... Simplificar arriba a ser una necessitat, si no volem quedar ofegats. 

Començar per les coses materials sempre és més fàcil. Potser ha arribat el moment de fer (per primer cop o per enèsima vegada) les tres llistes: coses que tinc i que considero imprescindibles, coses que considero necessàries i coses supèrflues.

Suprimir les últimes seria una bona aplicació de simplificar: puc regalar, puc reciclar, puc donar... I seria de lògica plantejar-me com m'han arribat a les mans, més que res per evitar que m'hi continuïn arribant i que temps a venir torni a tenir feina a desempallegar-me'n.