Simplificar-nos per dins

Arribar aquí és un dels objectius d'una vida autèntica. Simplificar les coses materials és com una mena d'entrenament necessari per a arribar a la simplificació interior: saber i sentir que gairebé tot el que necessito ja ho tinc a dins.


Per què mantenir un arxiu de greuges o de recriminacions? És el primer que faríem bé de llençar. Tots tenim memòria i recordem les pròpies relliscades i les dels altres, i és natural que sigui així. Però quan aconseguim desempallegar-nos d'aquests arxius tan ben documentats, que amples, lleugers i lliures ens sentim!

Simplificar-nos per dins també abasta les "herències": valoracions, criteris, normes i costums que he heretat i que faria bé de qüestionar, no per suprimir-los automàticament, sinó per veure ben clar si em sembla bé fer-los meus o no. Un exemple una mica ximple: que una àvia meva criés gallinetes perquè li encantava fer-ho és fantàstic; però que jo em sentís obligada a fer-ho perquè ella ho feia no tindria gota de sentit.

Les mateixes etapes de la vida ens van portant cap a la simplificació. Per poc profunds que siguem, ja anem veient que les coses essencials són poques i que la majoria les portem posades.