Com és la vida?

Ens convé aprendre com és la vida, conèixer i seguir les seves dinàmiques: si no, com podríem col·laborar-hi? És una qüestió important, encara que ens pot semblar estranya pel fet de no estar acostumats a plantejar-la. Posem-nos-hi?


El primer que salta a la vista és que la vida és un regal: no es pot comprar ni amb tots els diners del món sumats. Ens és donada gratuïtament. Per tant, només la podem acollir i agrair. I aprofitar-la, és clar. La primera equivocació en què podem caure (de fet veiem que molts hi cauen) és oblidar que és un do i prendre-la com si fos un dret adquirit.

També tendeix a refer-se per ella mateixa. Per exemple, és impressionant passejar poc després d'un incendi per un territori que s'ha cremat: tot és negre, carbonitzat, ple de cendra, però al cap de poc aquí i allà veiem que apunten nous lluquets verds. La vida va oferint sempre noves oportunitats, però no és pas qüestió de dormir a la palla ni de refiar-se, perquè tots estem submergits en el temps i també podem acabar perdent l'últim tren.

La vida és plena de saviesa i, en tota circumstància, ens ofereix una munió d'oportunitats i de camins per a arribar-hi.