Cada vegada més coherents

El camí de la maduresa ens porta a tots a ser cada cop més coherents. La coherència de vida no és pas una assignatura optativa, si el que volem és viure de debò i no conformar-nos amb vegetar ni amb depredar, com tants.

No hi ha ningú que arribi a ser mai coherent del tot. Sigui com sigui, tendir-hi és propi de la persona que va creixent i madurant, de manera que el que un pensa, creu, diu i fa és cada vegada més semblant. Si no avancem per aquest camí ens convertim en persones lamentables, veritables caricatures del que podríem arribar a ser.

Ser coherent és ser d'una peça, autèntic, massís, podríem dir. El fet que avui, en la nostra societat, molts s'ocupin més de semblar que de ser, no és pas cap raó perquè nosaltres fem el mateix. 

Tots estem cridats a plantejar-nos la nostra pròpia coherència i a anar-la consolidant. Això no és cosa del temps de l'adolescència sinó de bastant més endavant, però tots hi hem de passar algun dia, si volem aprendre a viure.