Elogi de la sobrietat

Avui dia no se'n parla gaire, de la sobrietat, o més aviat gens, perquè no deu estar de moda. I es veu que perquè un valor sigui considerat valuós, es necessita el permís de la senyora moda. Si no fes pena, faria riure, la cosa...

Ja ens va bé, ja, obrir uns ulls com unes taronges: així podrem veure com abunden les manipulacions en aquest món de mones..., si ens deixem manipular, és clar. Una altra cosa interessant pot ser preguntar-se qui dictamina el que és moda i el que no ho és...  Evidentment, les coses valuoses tenen valor, ara i en tot moment, i les que no valen res no valen res, ni que les promoguessin tots els canals de televisió del món. Només faltaria!

La sobrietat és l'actitud més intel·ligent, fonamentada i sensata que els humans podem tenir respecte a tot. No és pas gasiveria, ni encongiment, ni manca de gust; ser sobri no és mai sinònim de ser ressec, ni de castigar-se...

És plenament harmònica, la sobrietat. Perquè sempre s'ajusta a la necessitat. Ho veiem molt clarament quan l'apliquem al parlar: la persona sòbria no cansa, no atabala mai ni fa mal de cap; expressa tot el que vol, però no s'excedeix. No entreté amb escarafalls que no serveixen per a res. Un punt de sobrietat va bé a tot arreu: en una comunicació científica, en la convivència diària, la decoració de l'espai, el propi vestir... I no parlem ja de l'administració.