Fer el dol

Al llarg de la vida passem diferents períodes de dificultats. En forma de malalties, canvis sobtats, conflictes, mort de persones que tenim a prop i estimem..., incideixen en la nostra vida i comporten pèrdues per les quals hem de fer el dol.

Fer el dol per una pèrdua requereix un temps: encara que la nostra actitud sigui conscientment positiva, hi ha els sentiments, que són autònoms i que van per on els dona la gana. Hem de deixar que s'expressin sense reprimir-los ni forçar-los, i sense mirar el calendari, perquè cadascú té els seus temps. Quan tornem a fer bromes espontàniament vol dir que ja hem assumit la nova situació i que ja hem retrobat la pau del cor, sense la qual és molt difícil viure.

La vida té una gran part que se submergeix en el misteri més insondable... Hem d'acceptar que dins nostre no acabem de saber què hi passa, i que això que hi passa no ho podem pas controlar, gràcies a Déu. 

Aquest procés de fer el dol no és de cap manera una llicència per a fer rebequeries de nen petit o malcriat, ni m'eximeix de treballar la meva actitud per mirar que sigui tan positiva i constructiva com em sigui possible. Ser conscient que estic fent el dol per una pèrdua m'il·lumina els moments més foscos i em dona força per a esperar que tot es vagi recol·locant.