24. Cultivar la jovialitat

Tots plegats faríem bé de dedicar la memòria

a les coses positives viscudes que donen goig i alegria,

en comptes de rememorar amb tot detall

inconvenients, dificultats i pegues de tota mena.

Tots voldríem tenir a la vora persones jovials, alegres, contentes de la vida; en canvi, voldríem que una distància molt gran ens separés de tots els que només fan que rondinar, queixar-se i lamentar-se. Em sembla que, a més de denotar que tenim molt bon gust, aquest desig ens fa veure ben clarament que la jovialitat, l'alegria, té molt més valor que repotegar i totes les seves variants. I què vol dir això? Que val la pena que jo cultivi aquesta actitud tan valuosa.

No es tracta d'aconseguir sigui com sigui un somriure permanent d'aquells d'anunci de dentífric, ni d'adoptar ansiosament unes maneres jovials per a agradar als qui tinc al voltant, sinó més aviat de tenir consciència de les moltes coses bones que he rebut i que vaig rebent cada dia, que són en si mateixes font d'alegria, i de deixar-la brollar, senzillament, conscientment i amb tota gratitud: existeixo i podria no haver existit; és innegable que tinc moltes limitacions, però també un munt ingent de capacitats; en tot el món no hi ha ningú com jo i el que jo no faci quedarà, doncs, per fer; i tot plegat sense dir res de totes les raons per a tenir esperança que em falta descobrir..., i d'una infinitat de coses més.

També hi ha moments a la vida que l'alegria de viure dorm reposadament com un nadó en el bressol, i a mi em toca esperar que es desperti mentre la gronxo. Són els moments de dol: per algú que m'estimava i que ha mort, o per una malaltia que m'ha deixat seqüeles, o per una etapa en què havia estat molt feliç i ja s'ha acabat... Aquest haver de passar el dol, que no puc saber ni quan durarà, em fa més realista i més humil. Em toca esperar, això sí, tot cultivant sense parar una actitud sempre positiva. Encara que em sembli que no, un bon dia el temps de dol s'haurà acabat, el sol sortirà de nou i tornaré a riure: l'alegria de viure s'haurà despertat, haurà saltat del bressol i tornarà a fer de les seves.