18. Cultivar el bon ànim

Saber mantenir el bon ànim en tota ocasió

és una riquesa més gran que tots els valors bancaris del món.

Són moltes les persones que han de suportar al seu voltant gent submergida perpètuament en el desànim, la queixa i la lamentació, i —encara pitjor— sense cap intenció de replantejar aquesta actitud fonamental, com si els aportés algun benefici, aquest rabejar-se en la negativitat. El meu sincer condol per a ells.

Les coses que passen al món no les puc pas triar, ni el que em passa a mi; en canvi, l'actitud amb què portaré tot el que vingui sí que la puc triar. La natura ens ha dotat de prou coneixement per a decidir les millors disposicions a cultivar i mantenir en tota circumstància, i una d'elles és el bon ànim. Això ens ho confirma l'experiència: que n'és de diferent tenir al costat una persona animosa i tenir-ne una de desanimada, abatuda i desmoralitzada! La pregunta escaient és dir-me: quina actitud vull tenir, jo?, animosa o desanimada? I obrar en conseqüència.

Sovint no som conscients de la força i el poder —aquesta és exactament la paraula— que arribem a tenir quan veiem les coses clares: val la pena mantenir el bon ànim per a animar aquells amb qui em relaciono, ja que no serveix pas ni per a exhibir-lo ni per a lluir-se. Però fins i tot si, malauradament, els altres fossin tan refractaris que no s'animessin amb el meu bon ànim en acció, no m'hauria pas de desanimar: encara que no s'hi apunti ningú més, el bon ànim és i serà sempre una actitud de primera categoria que faig santament de cultivar.