La natura ens refà

Les vacances a plena natura són un gran invent,

només ens cal viure-les amb sensatesa

i treure'n ensenyaments per a la vida quotidiana.

La natura, amb el seu silenci molsut, poblat de mil remors discretes i misterioses, la seva policromia canviant al llarg de les hores i la bellesa polimorfa del que anomenem paisatges, té el poder de refer-nos, equilibrant-nos i aquietant-nos. És com una mà benigna i calentona que ens amanyaga d'una manera imperceptible i ens va portant a un descans complet.

L'oïda, la vista, l'olfacte..., tot es desvetlla en contacte amb la natura. I això no és cap cosa insòlita, perquè les persones també formem part de la natura. El problema és que ho oblidem o bé que ens hem anat artificialitzant tant que arriba un moment que no sabem ja ni estar-hi en harmonia. Aquest és, sens dubte, un dels aspectes de la deshumanització.

Faríem bé de procurar «retornar» a la natura. I no em refereixo a anar-nos-en a viure a fora... Afinar la capacitat de percebre, l'atenció, l'enginy a l'hora de fer servir els recursos que tenim a mà, cadascú segons la seva situació, per a aquest «retorn» al nostre medi autèntic... Aquí la llista pot ser molt llarga: obrir cortines, tenir alguna planta, prendre l'aire i el sol, adequar els horaris i els costums d'acord amb les pròpies possibilitats, reconquerir un silenci ambiental de qualitat netejant l'entorn de xerrameques i musicotes per defecte, mirar la sortida o la posta del sol, aprofitar els dies de festa, eliminar l'esperit de competició... Bon retorn!