Les crisis són oportunitats

Per què la reacció tan aclaparada d'algunes persones

davant la possibilitat d'una crisi econòmica?

No faig teoria econòmica:

jo parlo d'actituds humanes i de sentit comú,

sempre poc comú, malauradament.

En tota situació i en tota circumstància, sempre he sostingut i sostindré que es pot viure de moltes maneres. Hi ha un refrany preciós que ho diu molt bé: «No hi ha poc que no basti ni molt que no es gasti». Això no són teories, sinó experiència; per això no m'ho pot discutir ningú.

Els economistes han de mirar d'endreçar el panorama econòmic. Els ciutadans i consumidors no tenim aquesta funció, sinó la de viure bé amb el mínim de despesa. Aquí ens cal a tots saber administrar amb senderi: tot un art! Si administro bé, una paga discreta m'arribarà per a tot el que és necessari i encara me'n sobrarà per a donar un cop de mà al qui està molt pitjor que jo. En dono fe. Si no sé administrar bé i no tinc senderi, malament rai. Més em valdrà aprendre'n que no pas lamentar-me de la crisi, com si em caiguessin al damunt les plagues d'Egipte.

Aprendre a administrar bé comporta endreçar els criteris que regeixen els meus actes, aprofundir en molts conceptes que potser tinc una mica confusos o que m'he empassat acríticament..., i finalment arribar a la implantació de la sobrietat com a criteri de fons: no pas més del que cal. Si, segons diuen els experts, se'ns acosta una crisi forta a la tardor no ens hem pas d'arronsar: és una oportunitat d'or per a posar en pràctica tot això que he dit.