Tot es pot canviar!

«Tot es pot canviar..., si es fa conscient!»,

vet aquí una afirmació rotunda que ens allibera

de moltes excuses i justificacions de la nostra passivitat.

Aquesta frase no la vaig llegir pas en una revista d'aquelles que hi ha a cal dentista; la va dir una psicòloga que, a més de bona professional, és una persona profunda i amb molt de contingut, una persona, doncs, de qui es pot fer cas. Si tot el que soc capaç de fer conscient puc canviar-ho, això m'obre un horitzó nou al davant: em cal treballar amb més atenció per a poder aconseguir canvis i millores en tot allò que no acaba de funcionar bé dintre meu.

Aquesta afirmació em genera una gran confiança i m'anima a treballar de valent en el camp de l'atenció, la reflexió i la consciència, un camp ben poc cultivat en l'època actual, en què sembla que tingui la primacia tot el contrari: diversió, evasió, escapades i fugides... He de saber, doncs, que trobaré la dificultat afegida d'anar a contracorrent.

Donant-hi unes quantes voltes, aquesta afirmació també em fa adonar de totes les excuses, justificacions i subterfugis que soc capaç d'argumentar hàbilment per intentar quedar bé sempre, tant si la raó m'acompanya com si queda més lluny d'allà on es pon el sol. Quedar bé... Vet aquí un objectiu tan pobre, raquític, enganyós i llastimós com extensament compartit per molts pobladors del planeta.