Pasqua: moment de renovació

Al cor de la primavera, en què la natura reneix,

celebrem la Pasqua, la festa més bonica de l'any,

que ens parla de vida i de renovació.

Una festa és per a celebrar-la, però per a fer-ho dignament hem de conèixer i comprendre bé què celebrem. I després queda el llarg capítol de viure allò que hem volgut celebrar: perquè celebrar una cosa i no viure-la seria tan impropi com parar acuradament la taula i finalment no dinar.

La festa de Pasqua ens convida d'alguna manera a plantejar-nos si vivim realment o bé ens acontentem amb qualsevol dels molts succedanis que pot tenir el fet de viure: fer la viu-viu; anar deixant passar els dies abúlicament, sense preguntar-nos quin sentit té viure així i si és aquesta la millor direcció que pot prendre la nostra vida; agitar-se i embotir l'agenda d'activitats per mirar de sentir-se atrafegat i important...

Replantejar-se un cop més la manera més autèntica de viure ens porta al desig d'una veritable renovació. Sovint el fem malbé, aquest desig, generalment reduint-lo a coses materials: canviar un moble, renovar algunes peces de roba, comprar algun aparell..., coses segurament bones i fins i tot necessàries, però que no ens poden pas dur a renovar-nos de veritat. Això, ¿no pot ser senyal que més que la renovació, el que desitgem en el fons és ser transformats? Felicitem-nos-en, perquè, com que d'això no en venen a les botigues, hem d'entrar dins nostre i començar a treballar: buscar, llegir, reflexionar, aplicar, avaluar, ajustar... Així segur que tindrem una bona Pasqua!