Dèficits del nostre temps, 8

El sentit comú

Ja ho diuen, que és el menys comú dels sentits...

Aquest dèficit fa que tot pugui coixejar,

del més essencial al més anecdòtic.

El que falla primer, normalment, és la reflexió: aquell moment d'aturada per a veure i comprendre la situació i per a poder sentir quina és la millor opció a prendre. L'experiència m'ensenya que la precipitació, l'agitació i l'atabalament em condueixen sovint a equivocar-me i, en canvi, la calma, l'assossegament i l'atenció m'ajuden a encertar-la. No cal pas ser un gran pensador de fama mundial per a veure quines coses em fan més persona i quines no; només cal tenir una mica de sentit comú.

Pensant-ho bé, potser no és cert això que és el menys comú dels sentits..., perquè em sembla que en un grau o en un altre tots en tenim, de sentit comú. El que ens passa sovint és que deixem que se'n adormi o més aviat que ens quedi soterrat per piles de prejudicis, d'arguments de pacotilla o per la por que generalment ens fa apartar-nos del que diu o fa la majoria. Quant de bé que ens fa a tots plegats comptar sincerament amb aquesta capacitat regalada, que és font de creixement, de sensatesa i de goig! I de canvi quan convé.

A més d'un moment de reflexió assossegada, ens cal també situar-nos senzillament en la veritat: «sentir» a dins nostre què ens edifica i ens construeix com a persones, ni que fos exigent, i al contrari, què és allò que no ens omple ni ens satisfà, encara que sigui molt distret. I si la vida no ens funciona, el mateix sentit comú ens ajudarà a descobrir què hem de canviar. El que no seria de sentit comú és continuar pel mateix camí si veiéssim que no condueix enlloc.