Dèficits del nostre temps, 5

La gratuïtat

Si ens parem a pensar una mica,

veiem que tot ho hem rebut gratuïtament, sigui d'una manera directa o indirecta.

Per què a tanta gent li costa tant, doncs, actuar a fons perdut?

En el món hi ha gent de tots colors. En conec que van sempre amb la calculadora engegada, no fos cas que en alguna acció «esbojarrada» perdessin cinquanta cèntims... Estan convençuts que només ells són éssers excepcionals i, per tant, ho mereixen tot i més. Per les seves maneres, diríeu que tothom —qui més qui menys— els deu alguna cosa i no pas poc. Estan segurs que s'han fet a si mateixos i t'ho diuen amb convenciment, sense la més lleu ombra de dubte ni de rubor, sense ni adonar-se que s'equivoquen lamentablement.

Com a l'arrel de totes les conductes millorables —per dir-ho finament—, segur que en el dèficit de gratuïtat hi ha una marcada falta de consciència de la ingent quantitat d'actes gratuïts que hem rebut des del principi. I si no soc conscient de tots els actes gratuïts que he rebut ni els percebo, difícilment sabré actuar jo amb gratuïtat. ¿M'he aturat mai a pensar en la infinitat d'actes d'amabilitat que he rebut gratuïtament d'ençà que vaig néixer? I convé tenir present que ningú no té l'obligació de ser amable amb mi. ¿Puc comptabilitzar els gestos de complicitat i d'amistat, els somriures rebuts des de l'inici? Pensar-hi pot ser molt confortant i reconstituent.

També em pot ajudar molt a l'hora d'aprendre a obrar jo gratuïtament, sense cap interès. Evidentment, tots hem de menjar, ens hem d'abrigar i hem de cobrir les nostres necessitats, per això fem un ofici o una feina fins a la jubilació; però en les relacions dels uns amb els altres, que és l'esfera de la llibertat i de la creativitat, hauríem de ser capaços de donar, és a dir, de fer alguna cosa a canvi de res, a fons perdut. De fet, tenir aquesta capacitat és un dels senyals més clars d'humanitat i maduresa. Alliberat de càlculs i d'interessos, el qui és capaç de fer un bé a un altre sense cobrar-s'ho de cap manera, és que ja ha descobert dintre seu aquella font secreta i abundosa que raja tothora oferint els dons que cadascú ha rebut.