Dèficits del nostre temps, 6

La resistència

Per a viure amb sentit

segurament necessitem més resistència que valentia,

per a suportar moltes coses sense ensorrar-nos 

ni apartar-nos de les nostres conviccions.

En general, però, hi estem poc entrenats; i sense entrenament no hi ha resistència. Des d'un principi, sovint passa que, amb un amor ben poc elaborat i força mal entès, hi ha mares que donen pollastre al nen —o una truiteta, tant se val— quan hi ha bacallà i al «reiet del meu cor» no li ve de gust, perquè no pateixi i no es frustri. No es tracta de ser inhumà, és clar que no, però tampoc de pujar els petits com flors d'estufa. Al llarg de la vida sempre tindrem alguna cosa que no ens vindrà gaire de gust —sigui al plat o a l'agenda— i pobres de nosaltres que no treballem alguna estratègia per a fer-hi front...!

Hi ha persones que resisteixen admirablement en circumstàncies adverses; n'hi ha que s'ofeguen en un didalet d'aigua. Com podem anar aprenent a ser com les primeres? Hi poden ajudar algunes coses: si hem de fer una cosa que ens ve costa amunt, en lloc de fer escarafalls, fem com aconsella la dita «Un mal pas, passar-lo aviat», afrontem-la i, un cop enllestida, dediquem-nos a alguna cosa que ens agradi més. Més o menys com m'ensenyava la meva mare, ja de ben xica, a menjar el que no m'agradava gaire: embolicar-m'ho amb pa, empassar-m'ho de pressa i acabar amb una bona cullerada d'allò que trobava més bo.

Ser resistent no vol pas dir ser de pedra ni ser un aprenent de gladiador. Observar les persones fortes i resistents per aprendre'n alguna cosa també ens pot ensenyar coses molt interessants: la perseverança, encara que de moment no es vegi cap sortida; descansar per recomençar; la persistència en una actitud positiva com ara l'amabilitat o l'alegria enmig de qualsevol situació; no rendir-nos al desgast del temps, de la monotonia, de la manca d'evolució de tot el que no puc millorar...