Parlem de la butxaca

 

Per a molta gent el més important són els diners.

Val la pena, doncs, de reflexionar una mica sobre la butxaca

o, més ben dit, sobre el que hi ha dintre.

Tots en necessitem, de calerons, per a subsistir dignament; això és evident i indiscutible. Hem de menjar, ens hem de vestir, necessitem un lloc on viure, i també ens cal desplaçar-nos, escalfar-nos quan fa fred... Necessito un ordinador per a escriure aquest blog, i electricitat per a veure-m'hi quan ja s'ha post el sol, etc., etc. Però la meva experiència em demostra que es pot viure bé amb poc, contra el que afirma molta gent. Les teories s'esberlen quan topen amb l'experiència, com un meló s'esclafa quan cau a terra des d'una certa distància.

Tot està al cap. Si estic convençuda que per a ser feliç necessito canviar tota la roba cada temporada i tenir setze parells de sabates —de marca, naturalment—, quan no ho pugui fer així em sentiré infeliç i mancada. Es tracta, doncs, de treballar més el cap, és a dir, d'intentar ser una mica raonables i, sobretot, d'obrir els ulls i descobrir o redescobrir que les coses més importants de la vida no es poden comprar amb diners. Quines són les coses més importants de la vida? Cadascú farà la seva llista, com jo faig la meva: la vida mateixa, l'estimació i l'amistat, el sentit del que fem, el temps...

Si valoro sobretot les coses més importants i valuoses, la resta se'm recol·locarà automàticament en tres piles: a una banda les coses imprescindibles, que estrictament són més aviat poques; a l'altra, les coses necessàries —el qui es faci trampes al solitari ja s'ho trobarà—; i en un racó qualsevol les coses supèrflues: andròmines i quincalles potser de preu elevat, però que no serveixen per a res més que no sigui lluir i engreixar l'ego.