La sobrietat com a valor

Una cosa és viure la sobrietat com un valor

i una altra de molt diferent renunciar a coses materials

a contracor, rondinant o fins i tot resignadament

perquè no m'ho puc permetre.

Ser sobri a contracor o perquè no tenim més remei que abstenir-nos de fer una despesa ens fa sentir frustrats —voldríem i no podem—, crea dins nostre una gran i incòmoda disconformitat i ens dona malestar. En canvi, viure la sobrietat com un valor ens fa feliços. Literalment feliços: lliures, destravats, plens, satisfets i contents, ben convençuts que no hi ha millor filosofia i actitud que aquesta.

La sobrietat no està pas renyida amb la creativitat, ni amb l'elegància —si pensem en el vestir—, ni amb el goig, la celebració i la festa —si pensem en la relació amb els que estimem més. En el primer aspecte, per exemple, em sento bé quan em vesteixo sobretot amb uns colors que lliguen, però per a fer goig no cal que la roba sigui acabada d'estrenar, ni de marca, ni de molt preu. De fet, quan una amiga nostra porta un fulard molt bonic, a ningú no se li acut de plantejar-se quants anys deu fer que el té ni quant li devia costar. El que importa és que sigui bonic i que lligui amb les altres peces que du. 

No fa gaire afirmava que, contra el que pensa i proclama molta gent, es pot viure molt bé amb poc. I ho mantinc amb l'aval de l'experiència. El que és car és l'habitatge i els serveis. El menjar i la vestimenta no presenten problemes econòmics especials, sobretot si no som llepafils ni vanitosos i curts de gambals. Valorant la sobrietat, allò del "no pas més del que cal", podem sentir el goig de saber que seguim un bon camí. Un camí sa, segur i intel·ligent, que ens ajuda a generar sempre uns sobrants —encara que guanyem poquet— per a poder fer front a imprevistos o per a la solidaritat, posem per cas, allò que alguns afirmen que només poden practicar els potentats (i un be negre amb potes rosses!).