El veritable valor dels diners

Podríem dir que els diners no tenen valor en si, sinó que més aviat en tenen

 —si és que en tenen— les coses que obtenim amb ells.

 Els qui viuen principalment per fer quartos 

em fa ben bé l'efecte que s'equivoquen de mig a mig.

El valor veritable dels diners no està en ells mateixos, sinó en l'ús que se'n fa. Que diferent que és dedicar-los a aconseguir un habitatge digne per a tota una família, per exemple, o esmerçar-los en un tiberi on tots sortiran mig malalts de tan farts! Gastar-se els diners en luxes considero que és totalment estèril, una autèntica estupidesa. I crec sincerament que el fet que fos una acció practicada per molta gent no la faria pas menys estúpida.

No hauríem de perdre mai de vista que el desig insaciable d'acumular guanys, el desig desfermat de comprar per lluir —com tots els desigs que ens fan perdre la xaveta— són parents pròxims de les neurosis. I per a neurotitzar-nos, de debò, penso que sempre és massa d'hora...

Tots plegats necessitem grans dosis de senderi per a fer un ús dels diners intel·ligent i beneficiós per a tothom —incloent-hi el planeta, del qual tan sovint ens oblidem—; potser també necessitarem replantejar les nostres conviccions i repassar l'escala de valors. Tinguem present que si no ens la fem nosaltres, l'escala de valors, el sistema ens la donarà feta i pastada, i ja sabem cap on es decantarà, molt probablement: cap a l'àmbit dels seguidors de la filosofia del "primer jo, després jo i sempre jo", que és una parròquia especialment acrítica, concentrada com està sobretot en la moda i la propaganda.