La pregunta

Hi ha moltes preguntes que fem per a saber, comprendre, interessar-nos... Però n'hi ha una que és "la" pregunta. Ens ressona per dins, i més val que ens la plantegem ara que no pas quan ja sigui massa tard: Què he fet pels altres?


Pot ser formulada en tots els temps verbals: què he fet pels altres?, què faig pels altres?, què crec que podria fer pels altres?, al final de la vida, què m'agradaria haver fet pels altres?...

Sovint molts cometen l'error de pensar que aquesta pregunta està reservada per a algunes persones especials, com ara la Mare Teresa de Calcuta o altres de característiques similars. Doncs no. "La" pregunta és per a tots: per a mi, per a tu i també per als qui defugen preguntes incòmodes (incòmodes per a la seva comoditat). Potser sobretot per a aquests...

I per què "què he fet pels altres?" és "la" pregunta? Perquè, contra el que alguns pensen, l'essencial en la vida no és tenir les butxaques ben plenes, ni saber molt, ni tenir una presència espaterrant, ni aconseguir renom i fama... L'essencial és aportar alguna cosa als altres; s'entén alguna cosa positiva, perquè de fabricants de coses negatives en sobren a tot arreu.