La llei més antiga

Contra el que algú pugui pensar, no és pas l'anomenada llei del talió (ull per ull, dent per dent). La llei més antiga és la de l'embut: un forat ample i un d'estret. Aquesta llei és a l'origen de molts mals en el món de tots els temps.

I no és que l'embut sigui en ell mateix un estri nociu o perillós perquè tingui dos forats, un d'ample i un d'estret; el que és nociu i perillós és el fet de quedar-me sempre l'ample per a mi i deixar l'estret per als altres.

Aquesta llei la portem tots inscrita en l'ADN. Però no ens esverem, perquè també tots portem inscrites a dins moltes altres lleis. Per exemple, la de l'estimació.

El que em sembla que cal és plantejar-se quina mena de persona vull ser, quina mena de vida vull viure (ja feia dies que no sortia la cadira de pensar...) i començar a treballar. Perquè això d'anar vivint com una fulla seca que el vent s'emporta no s'adiu gaire amb els éssers humans, que ens caracteritzem per tenir intel·ligència, llibertat i voluntat. Oi?