El miracle de cada any

Després del fred, o convivint encara amb ell, amb ruixats, ventades, temps inestable, castells de núvols més o menys espectaculars, cada any arriba la primavera, amb el seu esclat de llum, de colors, de verdor i de vida renovada.

Per a viure la primavera em sembla que primer de tot em cal adonar-me'n, d'aquest miracle, respirar-lo més a fons, omplir-me'n els ulls, els porus, tot el cos... Quants urbanites sembla que hagin oblidat que són natura, i que cada any també dins seu es produeix el miracle de la rebrotada i de la florida! 

És quan me n'adono, que en puc gaudir i alegrar-me'n. La primavera porta vida, renovació, alegria... És ella mateixa una prova indiscutible per a l'optimisme: una força que ve de dins rebenta totes les branques resseques i les cobreix d'un nou fullatge tendre i gemat.

Ara que comença la primavera vull viure-la més de ple en tots els àmbits: estètic, vital, físic, mental, espiritual... Córrer les cortines i omplir-me els ulls de la verdor acabada d'estrenar; sentir-me i sentir-ho tot des d'aquest miracle repetit i sempre nou; anar a la muntanya i respirar a ple pulmó; deixar entrar el sol també en la ment, que fongui la boira de tot pessimisme, d'esquemes inamovibles, de la mandra de pensar, de pors resclosides...; i també deixar entrar el sol de la Pasqua, la Primavera dels cristians, en l'esperit: només de tu, Jesús, puc esperar-ho tot.