Què és valuós per a mi?

23. La flexibilitat

Al primer cop d'ull no sembla gaire important,

però és essencial, la flexibilitat.

Ja ho deia Darwin: davant les dificultats de la vida,

no se'n surt ni el més fort ni el més intel·ligent,

sinó el que més se sap adaptar.

Val la pena aprendre ben aviat a adaptar-se a qualsevol situació, a ser feliç amb les circumstàncies presents, encara que no siguin perfectes (no ho seran mai!). Si esperem que tot vagi bé per a estar contents, probablement no ho estarem mai. I seria una veritable llàstima, perquè, a més d'aguantar la pròpia infelicitat —ja prou insuportable per ella mateixa—, faríem el ridícul com a mínim davant de tots els nostres contemporanis que no fossin tan necis com nosaltres.

Trobo que els humans, en molts casos —tot i haver-hi moltes i honrosíssimes excepcions, davant les quals tots ens hauríem de treure el barret— som massa senyorets, massa finolis, massa tocats i posats, molt donats a exigir i a lamentar-nos quan no es compleixen les nostres aspiracions. Faríem bé de procurar ser més resistents, més com els cotxes tot terreny; i tot plegat per simple conveniència: ens estalviaríem molts patiments innecessaris i, per postres, fer el préssec d'una manera lamentable.

Siguem realistes i un pèl més racionals, que no ens farà cap mal. ¿Oi que no està a les nostres mans evitar tot allò costós, advers, exigent o poc agradable que ens pugui esperar el dia de demà? Doncs concentrem-nos en allò que sí que depèn totalment de nosaltres: entrenar-nos a ser cada cop més flexibles, adaptant-nos de grat a tot allò que ens vingui una mica costa amunt i a saber-hi trobar la gràcia, que tot en té alguna. Em sembla que si ho fem així, tot ens serà més fàcil i, arribada l'hora, no se'ns farà tan difícil encaixar amb esportivitat els canvis que tard o d'hora es produiran en la nostra vida —llegiu-hi portar bastó, caminador, bolquer, tenir un cuidador o anar-nos-en tranquil·lament a una residència, entre altres—, estalviant als qui ens envolten un espectacle llastimós, que a vegades pot arribar fins i tot a ser grotesc.