Què és valuós per a mi?

8. L'alegria

Ningú no negarà que l'alegria és important per a viure bé.

¿A qui li agrada conviure amb una persona aclaparada, pessimista, rondinaire, negativa, enfurismada o desanimada?

Hem de reconèixer, però, que hi ha molts succedanis de l'alegria autèntica. Hi ha l'eufòria, que moltes vegades podríem anomenar «alegria de got», amb què molts intenten entonar-se, per exemple, abans d'una trobada o una festeta (!)... Hi ha també els somriures d'anunci de dentífric, amb què alguns pretenen complaure exageradament els qui tenen al voltant com si fossin d'aquells botiguers del temps dels avis, que de tan complaents arribaven a ser llagoters... També hi ha la simulació, el «teatre» que alguns fan per semblar persones animades, perquè queda bé, perquè és benvist socialment...

L'alegria autèntica és tota una altra cosa: no és res de fora, sinó de dintre. Una vibració positiva de l'ànima que tendeix sempre a comunicar-se, amb més harmonia que soroll. Ho sé ben bé: no neix necessàriament d'un desig satisfet, sinó més aviat del sentit d'allò que faig i visc. M'explico. No sempre el que vivim i el que ens toca fer és fàcil, agradable i plaent, però l'alegria no ve pas de fer coses plaents. Ve de fer coses que tenen sentit, ve de viure amb sentit. Si sé per què soc al món, si he trobat la millor direcció que pot prendre la meva vida..., encara que passi per un tros de camí pedregós i costerut, no m'amenaça el caos, la meva vida té tot el sentit i sé que tot s'acabarà bé. És així que em brolla l'alegria: estic en pau i estic contenta.

I això no és pas cosa d'un moment, una estona o una temporada: és cosa de sempre. Quan he après a viure amb sentit, l'alegria brolla tota sola, amb més harmonia que soroll. Ser-ne conscients ens fa més forts, més resistents, més capaços, més autèntics i molt millors. Hi haurà pegues en la meva vida? Sí. Hi haurà dificultats i problemes? Sí, segur que sí, però l'alegria continuarà brollant de viure amb sentit, d'anar en la bona direcció.