Què és valuós per a mi?

7. L'agraïment, encara

L'agraïment denota bona vista,

és a dir, objectivitat, que no és pas poca cosa,

també per poc habitual.

Perquè, què tenim que no ho hàgim rebut?

És una actitud natural, la gratitud, i molt sensata. Ens fa més humans, més senzills i, sobretot, ens ajuda a ser més conscients del que som; i aquesta profunda humanitat de sentir-ho tot com un do, com un regal, ens decanta a ser més càlids, més afables. Tots som fruit d'un acte d'amor i al llarg de la vida rebem quantitats industrials d'amor, però sovint no ho sabem percebre, ens queixem que no som prou valorats i estimats i, amb això, el vel dels nostres ulls encara es va fent més i més espès i distorsionat... Tot és molt més positiu que no ens sembla, malgrat els discursos catastròfics tan estesos avui.

Hi ha persones que ens han aportat o ens aporten molt i a les quals estem o hauríem d'estar molt agraïts. Quantes coses no hem rebut d'una persona amb la qual potser no hem arribat ni a parlar mai, només amb la seva sola presència...! O bé d'una persona d'una època pretèrita de qui hem pogut llegir els pensaments i l'experiència, que ens han alimentat o ens han obert un camí...

També ens adonem del valor de la gratitud gràcies a algunes experiències en negatiu, quan trobem persones que no saben agrair. L'aforística recull una sentència popular molt expressiva: «De desagraïts, l'infern n'és ple». Els qui no saben agrair són dignes de llàstima. En ells la calidesa es converteix en fredor gèlida; la tendresa, en eixarreïment; la senzillesa, en urc i presumpció, com si la història comencés exactament amb la seva arribada... Una vida viscuda sense agraïment no és pas vida.