Bons propòsits

per a viure de veritat

Fer bons propòsits quan comença un nou any

està molt bé,

però si tan bé està potser valdria la pena

fer-ne cada dia

per a viure de veritat.

Plantejar-se coses a fer que no fèiem o deixar-ne algunes que formaven part de la nostra quotidianitat està molt bé. I trobo que està molt bé perquè suposa pensar, reflexionar sobre la nostra vida tal com és. I pensar significa aturar-se, entrar a dins, veure, valorar, sospesar possibilitats, plantejar alternatives per a superar tant la rutina de continuar fent el que he fet sempre —una gran temptació— com el gregarisme de fer el que fa tothom —temptació encara més perillosa.

Es tracta de fer bons propòsits i de fer-los ben fets. És a dir, fer-los amb llibertat i ben sincerament. No es tracta de complir les expectatives de ningú, ni de complaure la concurrència, sinó de voler-ho jo i de sentir-ho de debò. Quan dic sincerament vull dir que no solament ho tinc ben dibuixat al cap, sinó que, a més, ho sento amb escalforeta al cor i, al mateix temps, a l'estómac.

Això suposa voler créixer, avançar, aprofundir, millorar, sabent que és possible, encara que no sigui bufar i fer ampolles, i que necessita l'impuls sempre purificat, polit i renovat del desig, aquesta força incorpòria que tots portem a dintre, i de la qual molts encara no són conscients. El desig, ben conduït, ens ajuda a avançar en direcció a la meta, sobretot quan no hi veiem, perquè hi ha boira o perquè ens quedem sense llum, que en la vida hi ha moments de tot.