Pasqua, festa de vida i de llum 

Una festa és, per definició, una diada bonica,

especial i plena de sentit,

i la de Pasqua, festa de vida i de llum,

és per a mi la més maca de l'any.

La Pasqua és una festa cristiana, en què se celebra la resurrecció de Jesús de Natzaret. Després d'una vida intensa i entregada a alliberar tothom de malalties, d'ignorància, de fanatisme i de tot mal, és traït, venut, acusat falsament, torturat i finalment executat com un malfactor; és enterrat sense haver proferit ni un sol improperi ni haver mastegat la més mínima venjança. Al contrari, demana a Déu —a qui anomena abba, 'papa'— que perdoni els que el maten perquè «no saben el que fan». Mentre passa tot això Déu calla, però al tercer dia el ressuscita. No el reanima, per a tornar a morir més endavant: el ressuscita, li dona la vida definitiva que ja no té data de caducitat.

És la festa de la vida, que anuncia a tothom aquesta misteriosa energia que bull o dorm dins nostre —segons si vivim o si només fem la viu-viu—, que ho vivifica tot, ho il·lumina tot i que ho pot transformar tot..., si no ens hi oposem. 

Cada any ens podem deixar interpel·lar per algun dels molts aspectes d'aquesta festa profundament existencial. Avui en proposo dos: la vida i la llum. Primer de tot em puc plantejar moltes preguntes: Visc de debò?, ¿o bé em conformo amb qualsevol dels seus succedanis, per exemple, funcionar, vegetar, anar tirant, fer la viu-viu...? ¿Dono vida (alegria, ànim, un cop de mà, serenor, sentit...) al meu voltant?, o soc, en un cert sentit, com una planta paràsita? Alimento?, o només xuclo la vida dels altres? Aporto alguna cosa bona allà on soc?, o bé només ocupo espai? I també: Soc conscient que soc llum? —no que m'hauria d'esforçar per ser-ho, sinó que ho soc!— M'ho crec de debò? ¿Irradio agraïment, entusiasme, esperança, goig de treballar en mil coses que valen la pena? ¿O bé tinc el mal costum de fer d'apagallums, d'aigualir bones iniciatives, d'ofegar la vida allà on comença a brollar? Tinc la sort de conèixer moltes persones «lluminoses» que, sense cridar gens ni mica l'atenció, escampen amb tota naturalitat una aura serena i positiva. Ho soc, jo, una persona lluminosa? Vaig aprenent a ser-ho, ni que sigui una mica?...

Bona Pasqua!