...i 51. Com plantejar-nos

el projecte de vida?

No es tracta pas de fer-se el que en diem un programa:

què sabem del que passarà,

de l'horari que ens veurem obligats a fer,

fins i tot de quina manera concreta ens guanyarem la vida?

No hi ha res de circumstancial o anecdòtic que pugui arribar a ser realment important. El que importa és el valor del sentit o la direcció que jo vull donar a la meva vida. També diria que el més valuós del projecte de vida és que me'l plantegi: que em faci preguntes concretes sobre l'horitzó cap al qual em sembla que val la pena que camini.

Existeixo, visc, soc!, tot i que podria no haver existit; existeixo també gràcies a les circumstàncies, tant positives com negatives. Soc com soc, amb llums i ombres, limitacions i capacitats, punts forts i punts febles. Soc jo! Soc una persona única i plena de possibilitats úniques.

Existim, però què fem amb la nostra vida? Vegetem?, funcionem?, aparentem?, vivim? Què podem fer amb la nostra vida per a ser més persones i més feliços? La meva experiència em du a fer una proposta concreta: voler i procurar el bé de tots, incloent-hi el meu. No he trobat cosa millor ni més adequada per a arribar a la realització personal i a la felicitat, perquè voler el bé sincerament a tothom m'allibera de coses tan poc sanes com els prejudicis i el ressentiment, i procurar el bé ens dona sentit i ens fa feliços, ens dona un goig sense mesura, que no trobem en res més. Qui ho ha tastat sap ben bé de què parlo. Pensar tot això i arribar a algunes conclusions és, ni més ni menys, plantejar-se el projecte de vida, una tasca realment interessant que durarà tant com els dies que visquem.