48. Cultivar l'assertivitat

No té gràcia ni ser agressiu ni ser submís;

el que té valor és arribar a ser assertiu:

saber expressar amb claredat i respecte emocions,

necessitats, conviccions, etc.

Per a entendre'ns, estar ben convençuts que

tota persona és valuosa i important,

i jo també.

El que primer haurem de treballar és el concepte que tenim de nosaltres mateixos. Amb sinceritat, és clar, però sobretot amb veracitat. Sense valorar la veritat, és impossible arribar a tenir un concepte ajustat d'un mateix: ni ensucrat, ni rebaixat. De primer moment, la veritat ens sembla dura, però si lleialment li fem lloc dins nostre, un lloc confortable i permanent, se'ns mostra tal com és: alliberadora i imprescindible en l'esforç de viure de debò.

Lluny de nosaltres tant l'orgull i la presumpció com la pròpia desqualificació com a actitud de fons! Ni som superiors als altres en tot ni som una completa calamitat. Tots tenim uns punts forts i uns punts febles. Ens convé anar descobrint amb equanimitat i sense fer escarafalls quins són. Cultivar comença sempre per un coneixement objectiu, que serà la base del treball que podrem anar fent.

Una bona manera de cultivar un autoconcepte ajustat és evitar de tractar-nos com un drap brut, perquè no ho som. Segurament, de petits, alguna persona ens va rebaixar algun cop amb paraules de menyspreu, i —quines coses!— alguna vegada la memòria encara en les fa ressonar a dins... Però ara ja som grans i allà on abans hi havia l'educació, encertada o desencertada, avui hi ha el treball personal de maduració i de creixement, un treball magnífic que no hem de fer malbé per cap mal record.