50. Plantejar-se un projecte vital

Quan ens adonem que existim,

que hem rebut el regal increïble de la vida,

el primer que ens surt és preguntar-nos

cap a on hem d'orientar aquesta vida

que hem rebut gratuïtament.

La primera cosa important en la vida és adonar-nos que som vius. Sembla una solemne bertranada, però no ho és. La rutina, si la deixem fer, és capaç de desvirtuar-nos-ho tot i acabem confonent la consciència d'existir amb notar que podem entrar i sortir, anar amunt i avall, i fer tota mena de coses amb autonomia. És propi de la persona humana saber-se meravellar d'allò que la sobrepassa: existeixo i podia no haver existit, ho experimento en la fondària del pensament, la intensitat del sentiment, la quietud habitada de l'esperit i, alhora, enmig de la naturalitat i la senzillesa de fer-me el llit, preparar el dinar, rentar la roba, endreçar...

La segona cosa, tan important com la primera, és orientar bé la vida —aquesta possibilitat misteriosa que tenim—, intentant respondre'ns una pregunta ben sensata: Viure cap a on? En quina direcció vull avançar? Què en vull fer de la meva vida? A quines coses puc concedir més valor i quines trobo que no valen res? Quines actituds trobo que valdria la pena que cultivés?...

L'horitzó al qual em vull anar acostant, convençuda que val la pena, definirà el que podrà ser la meva vida concreta. Posem alguns exemples: si valoro per damunt de tot els béns materials, orientaré la meva vida a fer diners, a acumular-los —fent el sord a les crides de la solidaritat i a les necessitats que sorgeixin a prop meu—, a invertir-los i a vigilar-los, segurament seré rica i envejada, tindré, amb una mica de sort, una bona posició, però probablement em sentiré bastant buida; si el que valoro més són les persones, m'hi abocaré: cuidaré exquisidament els qui estimo i arribaré a molts altres, amb el voluntariat, la promoció de persones vulnerables, segons els meus carismes (formació, ajuda assistencial, cultura, acompanyament i prevenció...), però probablement no seré una de les grans fortunes del país... (En continuarem parlant).