I ara, què?

Ja ho diuen els experts, que confinar és molt més fàcil que desconfinar. No a tothom li resulta de bon fer anar tornant progressivament i a poc a poc a la vida normal, aplicant-hi amb sentit comú tot el que hem après...

La Covid-19 ens planteja un horitzó incert. Hi haurà rebrots? Com serà el coronavirus en un futur pròxim?S'hauran experimentat remeis adequats? No serà una vegada més un negoci per a uns pocs?... No ho sabem i els experts tampoc.

El futur de la Covid-19 és incert, igual com el futur de tot. Perquè la vida és incerta. Buscar-hi seguretats materials és com pretendre trobar terra ferma enmig d'un oceà sense illes. És fer-se il·lusions i enganyar-se, això que atreu i fascina tants i tants membres de la humanitat.

Si la vida és incerta, hem d'aprendre a viure en la incertesa. Viure en la incertesa és viure d'una manera realista, és a dir, assentada en la veritat i no en somnis de color de rosa. Però això no està pas renyit amb la confiança, una confiança valenta que s'atreveix a fer un pas més enllà de les coses materials.