Resistir els rebrots

Amb tants que no tenen res dintre el cap, es preveia un rebrot aviat. Ja el tenim aquí. Ara vindrà allò dels ais i uis, i qui sap si encara diran que en tenen la culpa les autoritats... Qualsevol cosa abans que ser responsables...

En aquest primer rebrot sentim, d'alguna manera, que tot té un aire de déjà vu... Podem ben dir que plou sobre mullat: tornem-hi que no ha estat res... I la veritat és que ens ve una mica costa amunt.

La pandèmia és una qüestió delicada i no podem estar mai segurs del tot que estem fora de perill de contagi. El que sí que sabem segur és que si ens dediquem a fer exactament al revés del que recomanen les autoritats sanitàries, per més aires de perdonavides que adoptem, ens perjudicarem nosaltres i, cosa encara molt pitjor, perjudicarem els altres.

Davant l'actitud irresponsable de tants panolis, les noves restriccions que ens ensumem, davant la incertesa per la impossibilitat de preveure res..., hem de resistir. Resistir al mal humor, resistir a la mala sang, resistir al desànim. Resistir...