Temperament i actitud

Una cosa és el temperament que té cadascú i una altra de molt diferent l'actitud que un va construint dia a dia. Hi ha persones que donen tanta importància al temperament,  que em sembla ben bé que s'equivoquen de mig a mig.

Posant com a exemple la construcció d'un edifici, podríem dir que el temperament, aquesta manera innata de veure la realitat i de relacionar-nos-hi, seria el terreny sobre el qual edifiquem, i l'actitud, l'edifici que anem construint.

És evident que ens convé conèixer bé la pròpia base temperamental i ser conscients de quina és l'herència rebuda, l'educació que hem tingut i el cúmul de circumstàncies de la nostra infantesa, de la mateixa manera que el bon coneixement del terreny ens assegura la construcció sòlida d'un edifici.

Però el que és important de debò no és el temperament que tinc a la base, sinó l'actitud que vaig construint una mica cada dia. És l'actitud ben construïda la que em permetrà afrontar les dificultats amb fortalesa, o recomençar les vegades que calgui, o ser fidel als meus principis, o resistir contra el desgast... Quan intento justificar la meva mediocritat culpant el temperament que tinc se'm veu el llautó: es nota que és una excusa com una catedral.