Dir les coses pel seu nom

Aprendre a viure a fons passa per millorar la comunicació amb els altres. Escoltar l'altre per comprendre'l, tot acollint-lo i respectant-lo tal com és; i al mateix temps manifestar-me jo sincerament, sense retallades, amb tota claredat.


No saber escoltar és un dèficit del nostre temps, marcat per l'individualisme i el desig, a vegades una mica desaforat, d'assegurar la pròpia afirmació. Sovint, quan l'altre parla ja estem ocupats pensant què li respondrem; això si no l'hem interromput. Però això no arriba a ser escoltar.

Escoltar de debò deu ser no separar la persona del que diu. Per això, quan només estem pendents del que diu, fem com el qui menja raïm: anem directament a les paraules, com si fossin els sucosos grans, i deixem de banda l'altre, com si fos una rapa seca i sense cap substància.

Però l'altra cara de la comunicació és parlar sense censurar-me. Quan dic clarament les coses pel seu nom facilito que l'altre em pugui escoltar i respondre adequadament. Quant de mal fa retallar l'expressió dels meus sentiments o de les meves necessitats en nom d'unes suposades dificultats o per qui sap quines pors!