26. Les facilitats,

un remei que no cura

Sembla que ens ajuden, però no:

les facilitats més aviat ens fan afluixar.

Tots sabem per experiència que prou ens fa més bé

aprendre a pescar que no pas esperar

que ens portin el peixet guisat.

Quan ja som una mica grans comencem a entendre què volia dir Buda amb una frase seva que sovint desconcerta: «Si vols ajudar algú, deixa'l sol». Si donem moltes facilitats, ho fem amb tota la bona intenció del món, això no es pot discutir, però amb més bona intenció que encert. Quan suprimim tota exigència en el propi treball interior no avancem, ens estanquem, ens deixem abatre amb facilitat i ens sentim i som en realitat més fluixos.

Podríem dir que l'exigència és com la sal: massa és insana i no es pot aguantar, però si la suprimim, la vida perd tota la gràcia. Amb la sal passa una cosa semblant: els millors guisats amb un excés de sal queden fets malbé i no hi ha qui se'ls mengi, però si no n'hi ha gens, no valen res. Seguint la comparació de l'exigència i la sal, podríem assegurar que avui més aviat patim de falta d'exigència; per això en general tot té gust de res... No ens sorprenguem, doncs, dels resultats de l'últim informe PISA.

Potser és qüestió de tornar a revisar el nostre vocabulari vital i de reincorporar-hi alguns conceptes que n'havíem esborrat massa aviat: esforç, entrenament, constància, perseverança, resistència, valoració feta amb sentit comú, reajustament d'objectius i sant tornem-hi... Però alerta amb les facilitats, que no ens proporcionen allò que prometen, sinó que normalment ens fan cedir en el coratge, el tremp i la fortalesa que tant necessitem, sobretot quan el vent bufa contrari.