28. L'èxit,

un enemic ben disfressat

.

Ai, caram... L'èxit pot ser enemic meu?

No ho hauria dit mai...

A veure si en trec l'entrellat.

Podríem dir que l'èxit és com els diners: depèn de l'ús que en sapiguem fer, ens podrà construir o destruir. Això, si tenim una mica de memòria, recordarem haver-ho vist clarament amb molts futbolistes o altres esportistes d'elit: a quants xicots forts i destres amb la pilota, per exemple, els puja al cap l'èxit —els guanys exorbitants, els focus, la premsa i la fama— i acaben perdent-se en un laberint d'orgies etíliques, de drogues..., fins a morir de mala manera o acabar fent la viu-viu enmig de sordidesa i penúries. Com a mínim, una versió actualitzada de l'antiga faula de la cigala i la formiga.

En una aplicació més d'estar per casa, entre els companys d'escola tots recordem també «les nenes maques»: realment agraciades, vestides sempre amb les últimes novetats, amb uns pares disposats a trobar-los-ho tot bé, i a no donar-los mai un «no» a cap dels seus capricis... A primera vista diries: «quina sort!», però passats uns quants anys, comproves que s'han desmuntat davant d'una dificultat ben petita o que els ha augmentat l'estupidesa fins a un nivell alarmant, o que no són capaces d'afrontar qualsevol repte sense l'ajut del papà i la mamà... Per tant, de sort res de res.

Jo crec que faríem bé de repensar el concepte «èxit». El diccionari diu que és un bon resultat. I què és un bon resultat? Per a mi un bon resultat és aquell que ens fa bé, a mi i als altres, que ens fa millors com a persones, i no únicament un resultat que aporta, posem per cas, molts beneficis econòmics. En la nostra societat tan materialitzada, els bitllets de banc sembla que ho puguin cobrir i compensar tot; però si jo no tingués ni senderi ni personalitat, què en faria d'una gran fortuna? Potser és que la veritable fortuna és precisament tenir senderi i personalitat? Segons el concepte que en tingui, l'èxit serà una sort o un perill.